ASSIGNATURA DE MEDI

 Qüestionari 1

11.1 Qué és  un municipi? Qué és el terme municipal?
11.2 Quin és l'òrgan de govern del municipi?
11.3 Qué necessita un municipi per poder funcionar? 11.4 Com s'organitza l'estat espanyol?
11.5 Perquè esta formada la nostra comunitat autònoma?
11.6 Qué és una comarca?
11.7 Com s'anomena la nostra comarca? I quina és la seua capital?


Qüestionari 2

11.8 Qué és una comunitat autònoma? Escriu un exemple.
11.9 Qué és una provincia? Escriu un exemple.
11.10 Escriu un exemple de Comunitat autònoma amb diverses províncies, i escriu el nom de les respectives capitals.
11.11Per què estan formades Les Corts?
11.12Qué és el Congrés?
11.13Quin òrgan de Les Corts és l'encarregat de triar al President del Govern?
11.14 Com s'anomena la llei més important dels valencians? I qué conté?

 


U11 L'ORGANITZACIÓ DE LA COMUNITAT VALENCIANA.

1. ELS MUNICIPIS

1.1 MUNICIPIS I LOCALITATS

La localitat és el lloc on vivim. El municipi està format per una o diverses localitats pròximes amb un mateix òrgan de govern...L'AJUNTAMENT.

El territori on està el municipi s'anomena terme municipal.  L'extensió d'aquest pot variar molt d'unes localitats a altres

Municipi de Vall de Laguar: agrupa tres localitats, Campell, Fleix i Benimaurell,
i un sol ajuntament.
 

Municipi de Dénia: Una sola localitat per un ajuntament. (Encara que existeixen dos entitats locals menors en certa autonomia administrativa: La Xara i Jesús Pobre





1.2 ORGANITZACIÓ DEL MUNICIPI.

Perquè un municipi funcione necessita:

Ajuntament: grup de persones que governa i organitza el municipi, i els serveis municipals. Format per l'alcalde/essa i els regidors. També ens referim a l'edifici on treballen aquestes persones.

Plens municipals: estes persones que treballen a l'ajuntament es reunixen en plens municipals, per debatre i prendre decissions sobre el funcionament del municipi.

Funcionaris municipals: persones contractades per l'ajuntament per atendre els ciutadans: neteja, regular trànsit, seguretat, manteniment d'instal.lacions educatives...

2.ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI. (ESPANYA I COMUNITAT VALENCIANA)


2.1 ORGANITZACIÓ D'ESPANYA.


El territori espanyol s'organitza per Comunitats Autònomes, territori format per una o diverses províncies, relacionades per raons geogràgiques, històriques i lingüístiques.

Les províncies són un conjunt de municipis relacionats per motius geogràfics i històrics. Cada província té una capital, que sol ser una ciutat gran.


 




2.2 ORGANITZACIÓ DE LA NOSTRA COMUNITAT


Cada comunitat autònoma té una manera d'organitzar el seu territori. En la nostra comunitat ens organitzem per comarques: territori format per unes quantes localitats properes.


El territori valencià té 31 comarques. La nostra és La Marina Alta.  I la seua capital, Dénia. Observem el mapa:

3. ORGANITZACIÓ DELS GOVERNS

3.1 El GOVERN D'ESPANYA

Les comunitats i ciutats autònomes espanyoles formen Espanya.

En les eleccions generals (es celebren cada quatre anys) triem els membres de les Corts, formades per:

• CONGRÉS: diputats i diputades que el.laboren les lleis. El congrés elegix el candidat a president del Govern.
• SENAT: senadors i senadores que aproven o rebutgen les lleis proposades.

3.2 EL GOVERN DE LA COMUNITAT VALENCIANA

La Comunitat Valenciana es governa amb la GENERALITAT VALENCIANA, que conté les següents institucions:

• Les Corts Valencianes: constituïdes per diputats i diputades.
• El Consell: és el govern valencià, que té el President de la Generalitat amb els seus consellers i conselleres.

La llei més important del poble valencià és:

L'ESTATUT D'AUTONOMIA, arreplega els drets, deures i llibertats dels valencians, juntament amb La Constitució Espanyola.

.................................................................................................................................................................

 Qüestionari 1
10.1 Qué és la població?
10.2 Anomena segons l'edat de qué 3 tipus pot ser la població, després explica entre quines edats estan compresos.
10.3 Perqué canvia la població d'un lloc? Anomena 4 motius i explica el significat de cadascun.
10.4 Escriu amb quins documents podem estudiar la població i explica cadascun.
10.5 Explica el creixement natural i el reial.

Qüestionari 2

10.6 Segons el nombre d'habitants, escriu 2 tipus de poblament.
10.7 Qué és una ciutat? I un poble? Excriu un exemple de cadascun.
10.8 Explica la diferència entre poblament concentrat i poblament dispers.
10.9 Explica qué és la densitat de població.

U10 


1.LA POBLACIÓ

La població  d'un territori és el conjunt de persones que hi viuen.

-Segons l'edat la població pot ser:

• Infantil: persones menors de 16 anys.
• Adulta: persones entre 16 i 64
• Anciana: persones majors de 64 anys

2.CANVIS A LA POBLACIÓ

La població d'un lloc canvia contínuament per estos motius:

• Natalitat: nombre de persones que naixen. Augmenta la població.
• Mortalitat: nombre de persones que moren. Disminuïx la població.
• Immigració: arribada de persones des d'altra localitat i/o país. Augmenta la població.
• Emigració: eixida de persones per anar a viure a altre país i/o localitat. Disminuïx la població.

 ....................................................

Creixement natural i real

• Creixement natural: de la població és la diferència entre la natalitat i la mortalitat.
• Creixement real:  es calcula la diferència entre el grup de persones que hi ha de més (natalitat+immigració) i les que hi ha de menys (mortalitat+emigració).

3. COM ESTUDIEM LA POBLACIÓ

La població s'estudia i es classifica. Per a fer-ho utilitzem:

• El CENS: llista de tots els habitants d'un país. Es fa cada 10 anys.

• El PADRÓ MUNICIPAL és la llista de tots els habitants d'una localitat. Es revisa contínuament.

4. TIPUS DE POBLAMENT


4.1 Segons el nombre d'habitants:

•  POBLAMENT URBÀ: quan parlem de poblacions de més de 10.000 habitants, anomenades CIUTATS. P.e. Dénia
  

•  POBLAMENT RURAL: Quan parlem d'una població de menys de 10.000 habitants. P.e. Parcent
  

            
        Aquest tipus de poblament pot ser de dos tipus també:

1. Poblament concentrat: la majoria de la població  es concentra en un grup de cases anomenat NUCLI URBÀ.
   

1.   Poblament dispers: les cases les trobem disperses al llarg del terme municipal.    

5. DENSITAT DE POBLACIÓ

 La població d'un territori són les persones que hi viuen en ell, però estes persones no es reparteixen igualment.

La DENSITAT  es referix a la distribució del número d'habitants a través d'un determinat ( país, província, localitat...) territori. 

Fixa't en el mapa de DENSITAT, les zones més obscures són les més poblades. On creus que hi haurà major densitat? A Espanya o als països nordeuropeus?

Clicka el següent enllaç i tindràs una idea del nou tema.

LA POBLACIÓ



 U9  TREBALLEM I PRODUÏM


1.EL TREBALL I SECTORS DE PRODUCCIÓ.

Tots els treballs són importants per viure en societat. A canvi del treball les persones reben un SOU o SALARI. Quan un  persona no té ocupació es diu que està a l'ATUR.

1.1 SECTORS DE PRODUCCIÓ:

 A. SECTOR PRIMARI: constituït pels treballs en els quals s'obtenen productes directament de la natura. P.ex.: llauradors, ramaders, pescadors,....

B: SECTOR SECUNDARI: constituït pels treballadors que transformen els productes de la natura. Fàbriques i/o indústries formen part d'aquest sector.

C. SECTOR TERCIARI: constituït pels treballadors que ofereixen  serveis als altres. Com els bombers, mestres, policies, metges....

A. SECTOR PRIMARI

En este sector es produeixen les MATÈRIES PRIMERES que es consumeixen directament de la natura, fruita, ous, cotó, llana..poden ser d'origens vegetals, animals i minerals.

Els principals oficis d'aquest sector són:

LLAURADOR: obtenen productes naturals de la terra, com les creïlles, taronges....etc
RAMADER: crien animals per obtenir productes com: carn, llana, ous, pell, llet....
PESCADORS: extrauen productes de la mar, peix, marisc...
MINERS I PICAPEDRERS: extrauen minerals de les mines i/o les pedreres.
APICULTORS: mantenen eixams d'abelles per produir mel, pol.len i cera.
SILVICULTORS: (explotació de boscos)activitat que aprofita la fusta i/o resina dels arbres


1. Sector primari a la C.V. (Comunitat Valenciana)

• En agricultura destaquem:

                                            _ Conreu de regadiu: destaquen tarongers, arrós i hortalisses.

                                            _ Conreu de secà: sobretot a comarques interiors, destaquen 

                                               ametlers, garrofers, oliveres i la vinya.

• En ramaderia destaquem: 

                                           _ Bestiar porcí (porcs), seguit de l'oví (ovelles) i el boví (vaques).
                                           _ També tenim granges avícoles (cria d'aus)

• Altres activitats són: 

                                            _pesca, sobretot als ports pesquers del Sud, encara que  ha    
                                            disminuit en favor de la piscicultura (cria de peixos en  estanys  artificials)

                                             _mineria amb l'extracció de marbre a les pedreres, i sal a les salines


B. SECTOR SECUNDARI

En este sector s'agrupen els treballs que transformen els productes de la natura en productes elaborats.

Les principals activitats del sector secundari són:

INDÚSTRIA: les industries solen instal.lar-se a edificis anomenats FÀBRIQUES. I éstes solen agrupar-se a les afores de les ciutata en els anomenats POLÍGONS INDUSTRIALS.

CONSTRUCCIÓ: La construcció de cases, edificis, ponts i/o carreteres s'inclou al sector decundari, treballs com arquitectes, ingenyers, obrers,...

ARTESANIA: Fabricació d'objectes manualment, usant màquines senzilles, en petits tallers.P.ex: la construcció de falles, treball amb fang, cistelleria....



1. Sector secundari a la C.V. (Comunitat Valenciana)

Destaquen 5 zones industrials:

Castelló-Onda: fàbriques de material de construcció i/o ceràmica.

València: fabricació de mobles i material elèctric. Indústria del automòbil (la Ford).

Xàtiva i Alcoi: indústria tèxtil i del paper.

Ibi i Onil: joguets

Vall del Vinalopó: indústria del calçat 


C. SECTOR TERCIARI


També anomenat SECTOR SERVEIS.

Es classifica en nombrosos grup, però els més importants són:

COMERÇ: compra i venda de productes. Els CONSUMIDORS són els que compren els productes.

TRANSPORT: es realitza amb tres mitjans: aeris, terrestres i marítims.

TURISME: agrupa a les persones que es desplacen per gaudir d'un clima, paisatge diferent i /o oci diferent del lloc on viuen.

SANITAT: conjunt de serveis prestats a hospitals i centres de salut, per metges, infermers, practicants...

EDUCACIÓ: treballa el professorat encarregat d'educar.

SEGURETAT: treballen els cossos de policia, bombers, i d'altres que s'encarreguen de protegir-nos.


1. Sector terciari a la C.V. (Comunitat Valenciana)


És el sector on treballa més gent a la C.V.

Els grups més importants són:

Turisme: tenim una amplia oferta en platges i zones rurals.

Transports: ha augmentat molt el transport de mercaderies en ports, aeroports i també per carretera.

Comerç: la venda de productes de la nostra terra a l'exterior (exportació) ha augmentat molt en les nostres comarques.

2. LES ONG

Les ONG són les sigles d'Organització No Governamental.  Són persones que voluntariament ofereixen els seus serveis a les persones que ho necessiten, sense guanyar un sou o salari.

2.1 Quins són alguns dels seus objectius? Unes quantes ONG

• Ensenyar a llegir i a esriure en països on no hi ha escoles P.ex: Mans Unides
• Defensar el medi ambient. P.ex: Greenpeace, Ecologistes en Acció
• Donar assistència sanitaria a països pobres. P.ex. Metges sense fronteres.
• Facilitar una vivenda a qui més ho necessita. P.ex: Vivendes pels sense sostre.....
 

 

QUESTIONARI 1: SECTORS DE PRODUCCIÓ, SECTOR PRIMARI

9.1 Quan reben les persones un sou o salari?

9.2 Explica el sector primari i posa exemples d'activitats d'aquest sector.

9.3 Explica el sector secundari i posa exemples d'activitats d'aquest sector

9.4 Explica el sector terciari i posa exemples d'activitats d'aquest sector.

9.5 Anomena almenys cinc oficis del sector primari.

9.6  Explica el sector primari i posa exemples d'activitats d'aquest sector.

9.7 Anomena els 2 tipus de conreu que destaquen en la C.V. i escriu dos

exemples de cadascun.

9.8 Qué tipus de minerals s'extrauen més en la nostra comunitat? I d'on s'extrauen?

9.9 Com s'anomena l'estat d'una persona que no té treball?

.................................................................................................................................................................... 

 

QUESTIONARI 2: SECTOR SECUNDARI

 9.10 Quins treballs agrupa aquest sector?

9.11 Quines són les principals activitats del sector secundari?

9.12 A qué fa referència l'artesania? On solen treballar els artesans? Escriu 2 oficis que siguen artesanals.

9.13 Escriu tres oficis de la construcció.

9.14 En quines zones de la ciutat podem trobar les fàbriques? Per qué?

9.15 Anomena 3 zones industrials de la nostra comunitat i el tipus de indústria que desenvolupen.

 

QUESTIONARI 3: SECTOR TERCIARI


9.16 Com podem anomenar també el sector terciari?
9.17 Quins són els grups més importants del sector terciari?
9.18 Quines activitats es poden desenvolupar en el grup de seguretat?
9.19 En quin dels tres sectors treballa més gent en la nostra comunitat?
9.20 Classifica estes activitats segons al grup del sector terciari a qui pertanyen:

bomber, guàrdia de seguretat, metgessa, celador, policia local, dependent, mestra, educador de menjador, conductora d'autobús, directora d'escola, guia, cambrer, cuiner, bidell, mantenidora de jardins i piscines....


QÜESTIONARI 4

9.21 Qué signifiquen les sigles ONG?
9.22 Qué tipus de persones agrupen les ONG?
9.23 Escriu almenys 3 objectius de les ONG.
9.24 Anomena dos ONGs que conegues i quin és el seu objectiu més important.
9.25 Si pugueres ajudar als que més ho necessiten, quin seria el grup de gent necessitada que triaries, i per qué?

 

ELS SECTORS DEL TREBALL

Ja podeu practicar i aprendre en què consisteixen els diversos sectors de treballs: primari, secundari i terciari. Només fes clic en cadascun i aniràs directament a practicar amb els jclics disponibles.

EL TREBALL AL CAMP es refereix al SECTOR PRIMARI.
LA INDÚSTRIA es refereix al SECTOR SECUNDARI.
ELS SERVEIS es refereix al SECTOR TERCIARI.

Comprova si saps bé el sectors punxant ací.

Comprove si he aprés el sector secundari.

Comprove si he aprés el sector terciari.

QÜESTIONARI 1

8.1 Qué és la matèria?
8.2 Qué tipus de materials existeixen segons d'on provenen?
8.3 Qué són els materials naturals? Escriu-ne 2 exemples.
8.4 Qué són els materials artificials? Escriu-ne 2 exemples.
8.5 Anomena 4 propietats dels materials.
8.6 Qué significa fragilitat? Escriu 2 materials fràgils.
8.7 Qué significa elasticitat? Escriu 2 materials elàstics.
8.8 Qué significa resistència? Escriu 2 materials resistents.
8.9  Qué significa impermeabilitat? Escriu 2 materials impermeables.

QÜESTIONARI 2

8.10 Qué són les màquines? Escriu-ne 2 exemples.
8.11 Tipus de màquines i qué significa cadascuna.
8.12 Escriu 4 tipus de màquina senzilla.
8.13 Explica qué és una palanca, per a qué serveix.
8.14 Dibuixa una palanca i escriu els tres elements en el dibuix que la permeten funcionar.
8.15 Per a qué serveix la corriola?

QÜESTIONARI  3

8.16 Qué és una força?
8.17 Tipus de forces.
8.18 Explica les forces per contacte.
8.19 Qué passa amb les forces iguals i oposades? Posa un exemple.
8.20 Escriu dos tipus de forces a distància.

QÚESTIONARI 4

8.21 Anomena 3 tipus d'energia i quin recurs natural pot generar eixa energia.
8.22 Escriu les classes d'energia que existeixen segons si poden o no esgotar-se.
8.23 Escriu dos exemples d'energia renovable.
8.24 Escriu dos exemples d'energia no renovable.
8.25 Qué podem fer nosaltres per a que no s'acaben les fonts d'energia?




8.1 ELS MATERIALS I LES SEUES PROPIETATS.


8.1.1. Els materials.

 La matèria és la substància amb què estan fets tots els objectes que ens envolten. Els diversos tipus de matèria són els materials.

Els materials segons d'on provinguen es classifiquen en:

• Naturals: s'obtenen directament de la natura sense ser modificats per les persones. P.ex.: cotó, fusta o suro de les plantes i plomes, llana o mel dels animals.
• Artificials: fabricats a partir dels materials naturals, p. es.: del petroli obtenim materials artificals com: plàstic, quitrà,...etc.

8.1.2. Propietats dels materials.

Les propietats més freqüents són:

• Fragilitat: els materials que es trenquen fàcilment.
• Impermeabilitat: materials que repeleixen l'aigua com plàstic.
• L'elasticitat: materials que s'estiren i encolleixen tornant a la seua forma original. Moll d'acer, goma elàstica,..
• Resistència: materials que suporten grans forces sense deformar-se.

8.2 LES MÀQUINES


Les màquines són objectes i/o eines que ens faciliten el treball, com la llavadora, bicicleta, roda...etc.
N'hi ha de 2 tipus:

8.2.1 Màquines senzilles

• La roda:  de forma circular gira sobre un eix, és un invent molt antic fonamental per la construcció de màquines complexes.
  

• El pla inclinat: superfície plana inclinada per a pujar ¡/o baixar objectes amb menys esforç.

• La corriola: màquina constituïda amb una roda amb canal que gira respecte a un eix i corda que passa pel canal, ens permet alçar grans pesos amb  menys esforç.
  
• La palanca: Són màquines senzilles i molt útils per alçar i desplaçar objectes pesats. Està formada per una barra rígida que es mou sobre un punt de suport.
   
  
  

8.2.2 Màquines complexes

Són les que estan formades per un mecanisme complex i funcionen amb energia que no es humana ni animal, com l'electricitat i/o combustibles.P.ex.: llavadora, cotxe, ordinador...
 

8.3 LES FORCES

Una força és qualsevol acció que canvia l'estat de repós o moviment d'un objecte. P.e. xutar i/o aturar una pilota. Hi han varios tipus:

 8.3.2 Forces per contacte

Quan els objectes canvien el seu moviment si hi ha persones, animals o coses que hi entren amb contacte amb ells.

P.e. l'aire i l'aigua poden moure una pilota, la raqueta de tennis o el pal de golf...

8.3.2. Forces oposades

Les forces iguals i oposades  s'equilibren. P.e.: quan un grup de xiquets estira la corda i un altre grup l'estira de l'altre costat si exerceixen la mateixa força la corda no es mou.

8.3.3 Forces a distància

•  La gravetat:

Es aquella que en atrau cap a la Terra. P.e. si llancem un objecte a l'aire este caurà de nou. Si no existira esta força les coses no pesarien com a l'espai.

• El magnetisme. 

L'imant exercix una força a distància quan atrau els objectes de ferro.




8.4 L'ENERGIA

L'energia és la capacitat dels cossos de fer llum, generar calor, moure's, etc Tenim distintes formes d'energia:

• Energia lluminosa: genera llum, p.e.: el Sol
• Energia calorífica: genera calor, p.e.: llava d'un volcà
• Energia elèctrica: genera electricitat, p.e. un llamp....

L'energia s'obté de les fonts d'energia, són recursos que ens poden donar energia. Hi ha de dos tipus:

• Renovables: que no s'esgoten fàcilment perque n'hi ha molta quantitat:  l'aigua del riu, el Sol, el vent...
• No renovables: s'esgoten amb facilitat perque les consumim més ràpid que es renoven. P.e. petroli, carbó, gas natural...

 Els recursos energètics són les quantitats d'energia disponibles. Com hi han recursos no renovables, es a dir, que s'esgotaran,  és molt important estalviar energia... P.e.: apagar llums, tancar bé les aixetes, reciclar, reutilitzar...       
 










COMENCEM UNITAT NOVA:  U8 LES MÀQUINES

LES FORCES I LES MÀQUINES

Les Forces I El Moviment 

Les màquines són aparells que ens ajuden a fer moltes activitats de manera més fàcil.
Fem servir les màquines a casa, a l’escola a les botigues, etc.
Moltes serveixen per exercir força, com un trepant. Unes altres per desplaçar-nos, com l’automòbil. I unes altres per comunicar-nos, com u
telèfon.

MÀQUINES SIMPLES I MÀQUINES COMPOSTES

Les màquines són aparells que ens ajuden a fer moltes activitats de manera més fàcil.
Dividim les màquines en dues classes:
• Màquines simples, com la palanca, la roda i la politja.
• Màquines compostes, com un cotxe, l’ordinador o un televisor.

Clica en aquest enllaç i podràs aprendre a diferenciar les màquines simples de les compostes.

Les màquinessimples estan formades per una sola peça o per molt poques. Algunes d’aquestes són:

La palanca és una barra rígida que es recolza o gira sobre un punt de suport anomenat fulcre. Hi ha diversos tipus de palanques segons on està situat el punt de suport i el lloc on s’exerceix la força.

  ................................................................................................................................................

 

 

 

Qüestionari 3

7.15  Qué significa que les plantes són autòtrofes?
7.16  Qué es la saba bruta? I la elaborada?
7.17  Qué és la fotosíntesi?
7.18  Completa este esquema amb les estes paraules :

Diòxid de carboni, oxigen, dia, nit,  minerals, aigua i, fotosíntesi

7.19 Qué tipus de reproducció tenen les plantes?
7.20 Completa les parts de la flor.
7.21 Qué és la polinització? I la fecundació de les plantes?
7.22 Qué pot intervindre en la fecundació de les plantes extern a la flor?
7.23 Qué situació es propicia per a germinar la llavor?






Qüestionari 2

7.8 Qué són els minerals?
7.9 Anomena 4 utilitats dels minerals.
7.10 Qué és una roca?
7.11 Escriu el nom d'una roca i els minerals que la composen.
7.12 D'on podem obtenir les roques i minerals?
7.13 Qué és una pedrera?
7.14 I una mina?


Qüestionari 1.

7.1 Qué és el sòl?
7.2 De què està format el sòl?
7.3 Explica breument com es forma el sòl.
7.4 Quina relació tenen animals i plantes amb el sòl?
7.5 Qué factors poden determinar la vegetació d'una zona?
7.6 Qué característiques té la vegetació de muntanya i la de litoral?
7.7 Escriu 2 exemples de vegetació de cada tipus.

UNITAT 7: EL SÒL I LES PLANTES

7.1 EL SÒL

Qué és?

El sòl és la capa de materials que cobreix la superfície de la Terra i on es desenvolupa la vida vegetal i animal.

Composició:

Està compost de:

• Matèries inòrganiques;: no provenen d' éssers vius, argila, arena...
• Matèria orgànica: formada per restes d'animals i plantes, en descompondre's forma l'humus.

Com es forma?
El sòl es forma per la fragmentació de les roques en trossos més menuts per l'efecte del vent, de l'aigua, canvis de temperatura i l'acció humana.

Este procés és molt lent, pot durar segles.

El sòl i els ésser vius.

El sòl és vital per a la vida, els éssers humans necessiten el sòl per produir aliments, a més el sòl és el sustentacle de les plantes, estes hi fixen les arrels.

També hi ha molts animals que viuen al sòl, com els talpas, grills, cucs de terra o formigues.


 La vegetació en diversos sòls.

El factors que determinen la vegetació d'una zona són: el sòl i el clima. Per això hi ha moltes diferencies entre la vegetació de muntanya i la litoral.

• Vegetació de muntanya: Viuen espècies resistents al fred, com la savina i els pins. A menor altitud tenim la carrasca.
• Vegetació litoral: Viuen espècies més resistents a la calor i la sequera. En les dunes de l'arena poden vore el tamarit, borró...

7.2 ROQUES I MINERALS.

Els minerals.
Són substàncies inertes, sense vida, la majoria d'elles es troben en estat sòlid. Hi ha minerals molt distints, cadascun té unes característiques:
color, forma, brillantor i duresa.

Utilitat dels minerals.

Les persones han utilitzat des de l'antiguitat els minerals en distintes activitats:

• Obtenir metalls
• El.laborar materials de construcció
• Fer joies
• Fabricar instruments per a tallar.

Les roques
Les roques estan compostes per 2 o més minerals. P.e.: el granit., format per mica, feldespat i quars.


 Utilitat dels roques.

• En la construcció: marbre, pissarra i granit.
• Com a combustible: carbó, petroli
• Per otenir minerals: separar alguns minerals incrustats a la roca.

Obtenció de roques i minerals

Podem obtenir roques i minerals:

• de la superfície: en les anomenades pedreres, grans excavacions en la superfície d'on s'extrauen minerals i/o roques.
• del subsòl: en les anomenades mines, pous profunds, travessats per galeries que perforen el sòl fins trobar minerals i/o roques.

  7.3 LES PLANTES

L'alimentació de les plantes i  respiració de les plantes.



 Com que les plantes no poden desplaçar-se són capaços d'elaborar el seu propi aliment, son autòtrofes.

Les plantes absorbeixen mitjançant les arrels, aigua i minerals del sòl formant una substància anomenada saba bruta, ésta es transportada per uns tubs prims que hi ha al tronc o tiges fins les fulles. Allí, en les fulles, la saba bruta es transforma en saba elaborada, gràcies a la fotosíntesi,  procés  pel qual la planta absorbeix la llum solar que junt amb el diòxid de carboni transforma la saba bruta en elaborada, desprenent oxígen. 

 

Però les plantes també necessiten oxigen per respirar. Pel dia les plantes al fer la fotosíntesi agafen diòxid de carboni i expulsen oxigen mentre que per la nit les plantes agafen oxígen i expulsen diòxid de carboni.





La reproducció de les plantes

Les plantes es reprodueixen de distinta manera si tenen flor o no. La reproducció amb flors és sexual, es a dir, participen cel.lules masculines i femenines.

Parts d'una flor

Pistil: part femenina de la flor amb forma d'ampolleta.

Estams: Part masculina de la flor, filets on hi ha uns saquets de pòlen.

Estigma: receptacle per recollir el pol.len

Ovari: part més bombada on estan els óvuls.

Les fulles verdes s'anomenen sépals i juntes formen el calze.

La corol.la està formada per pétals, que solen tenir formes i colors vistosos.

La fecundació

La polinització és el procés pel qual el pol.len dels estams arriba al pistil d'una flor.

La fecundació és la unió del pol.len amb el òvul. El pol.len pot arribar a l'ovari de distintes formes, pel vent, o per algun insecte que acudisca a libar el néctar i el duga a les seues potes., el pol.len es queda a l'estigma i baixa pel pistil fins arribar a l'ovari, allí contacta en l'òvul, produint-se la fecundació.

El fruit i la llavor.

L'òvul fecundat es transforma en l'embrió, que serà la llavor, l'ovari es fa gros formant el fruit que envolta la llavor.

Ésta caura al sòl i si troba humitat germinarà donant lloc a una nova planta.

Ací us deixe un enllaç per veure el video de la REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES.

LA REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES

UNITAT 6 ELS ANIMALS

1. ELS ANIMALS ES REPRODUEIXEN

Una de les funcions dels animals és la de la reproducció, qué es la capacitat dels animals  per tenir cries.La majoria dels animals tenen reproducció sexual, es a dir, intervenen dos animals de diferent sexe.

   Segons on es desenvolupe l'embrió del nou animal tenim animals:

• Ovípars: l'embrio es desenvolupa dins d'un ou.
• Vivípar: l'embrió es desenvolupa dins del cos de la mare.

2. ELS ANIMALS S'ALIMENTEN

Els animals segos el tipus d'aliments que prenguen poden ser:

• Carnívors: s'alimenten fonamentalment de carn. Ex.: tigre
• Herbívors: s'aliment únicament de vegetals. Ex.:girafa
• Insectívors: s'alimenten d'insectes. Ex.: sargantana
• Omnívors: s'alimenten de carn i vegetals. Ex.: l'ós

3. ELS ANIMALS S'ADAPTEN AL MEDI

L'adaptació és la capacitat dels ésser vius per a realitzar els canvis necessaris en el seu cos i comportament per habituar-se al medi.

Tenim distintes formes d'habituar-se al medi:

Respiració dels animals:

• respiració branquial: es realitza amb les brànquies, els peixos tenen brànquies per respirar per l'aigua. 
• respiració traqueal: es realitza amb les tràquees, i és la dels insectes i aranyes.
• respiració pulmonar: es realitza amb pulmons, i és la pròpia de la majoria de mamífers, aus i rèptils.
• respiració cutània: es realitza per la pell, és pròpia dels amfibis o cucs de terra  .

 

Protecció contra el fred:

• recobrir amb pèl abundant el cos, per exemple, l'òs
• cobrir el cos amb plomes com les aus
• desenvolupar capa de greix sota la pell com les foques
• Tenir colors foscos per absobir millor el calor del Sol
• Hibernació : entrar en un son profund quan arriben les estacions del fred.
  
• Migracions: viatjar a altres llocs per buscar el fred o la calor.

Qüestionari 1. 

6.1. Qué és l'adaptació?

6.2. Escriu quatre adaptacions dels animals al fred.

6.3. Segons on es desenvolupen l'embrió, els animals poden ser:

6.4. Escriu els tipus d'animals que hi ha segons l'alimentació.

6.5. Anomena el quatre tiups d'órgans per a respirar dels animals.

4. ELS ANIMALS S'AGRUPEN

El territori on viuen els animals s'anomena hàbitat. El conjunt de l'hàbitat i els animals que hi viuen s'anomena ecosistema. Dins d'un ecosistema els animals s'agrupen per:

•  alimentar-se: els lleons cacen en grups per poder menjar
•  defensar-se: els peixos s'agrupen en bancs per defensar-se dels seus depredadors.
•  per viure en comunitat: hi ha espècies que formen comunitats o colònies on cada animal té funcions distintes, es tracta d'animals socials com les abelles i formigues.

 5. UN EXEMPLE D'AGRUPACIÓ: EL RUSC

Les abelles s'agrupen en ruscos. El rusc està fomat per cel.les hexagonals fetes de cera on creixen les larves d'abelles.

 Les abelles liben les flors per recollir pol.len i néctar, del qual s'alimenten i el sobrant l'emmagatzemen en cel.les destinades a això.

Dins del rusc cada abella té una funció determinada.

• la reina: la seua missió es pondre ous tota la seua vida. Viu uns 5 anys i l'alimenten les obreres.
• les obreres. vigilen i netejen el fusc, donen menjar a les larves i eixen a pel néctar i pol.len. Són estèrils, no ponen ous.
• l'abellot: abella mascle que s'aparella en la reina i després mor. En cada rusc n'hi ha uns quants. 

Qüestionari 2

6.6 Qué és l'hàbitat? I l'ecosistema?

6.7 Per què tres motius viuen en grup els animals?

6.8 Anomena dos exemples d'animals socials.

6.9 Qué poden formar els animals socials?

6.10 Com s'anomena l'agrupació que fan les abelles?

6.11 De qué està format el rusc?

6.12 Qué recullen les abelles de les flors?

6.13 Anomena tres tipus d'abella segons la funció que tinguen en el rusc.

6.14 Quina és l'única missió de l'abella reina?

6.15 Escriu almenys dues funcions de les abelles obreres.

6.ANIMALS VERTEBRATS.

Són els que tene esquelet intern.

6.1 Peixos.

Viuen en aigua dolça o salada
Són ovípars
La majoria tenen el cos cobert d'escates.
Respiren per brànquies.

6.2 Amfibis.

Viuen en terra i aigua
Són ovípars.
La seua pell és humida.
Poden respirar per la pell, brànquies i pulmons.
Granotes, gripaus i tritons són  amfibis.

6.3 Rèptils.
Viuen en aigua i terra.
Són ovípars.
Respiren amb pulmons.
Tenen escates i repten, es a dir, arrosseguen el cos per desplaçar-se.
Serps, cocodrils, tortugues, fardatxos...són rèptils.

6.6. Els ocells.

Viuen en terra, aire i/o aigua.
Són ovípars.
Respiren amb pulmons.
Tenen plomes i ales per volar.
El colom, estruç, lloro...són aus.

6.7 Els mamífers.

Viuen en terra i mar.
Són vivípars.
Les cries mamen.
Tenen el cos cobert de pèl, generalment.
Respiren amb pulmons.
Tigre, lleó, vaca són mamífers terrestres. Dofins i balenes són mamífers aquàtic. La rata penada és un mamífer que pot volar.

7. ANIMALS INVERTEBRATS.

Són els que no tenen esquelet intern.

7.1. INSECTES

Són ovípars.

Tenen tres parts al seu cos: cap, tòrax i abdomen

Tenen sis potes i la majoria dues ales.
Són insectes les abelles, mosques, mosquits,....


7.2 MOL.LUSCS

La majoria viuen a l'aigua.
Són ovípars.
Tenen el cos moll i alguns closca externa.
Són mol.luscs sense closca: polp, calamar, sèpia,...
Són mol.luscs amb closca: caragol, cloïsses

7.3 ARÀCNIDS

La majoria són terrestres.
Tenen huit potes, dues solen ser pinces.
Són ovípars. 
Són aràcnids les aranyes, escorpins i les caparres.

7.4 ELS CUCS

Són llargs, prims, amb cos moll.
N'hi ha que poden ser paràsits com la tènia o sangonera.

7.5 ALTRES INVERTEBRATS

Altres  invertebrats són: meduses, corals i carrancs.... 

Qüestionari 3
6.16 Anomena els 5 grups d'animals vertebrats i un exemple de cadascun.
6.17 Segons el tipus d'alimentació els animals poden ser de 4 tipus, escriu-los.
6.18 Anomena els 4 grups d'animals invertebrats, i un exemple de cadascun.
6.19 Completa:

• No ténen columna vertebral.:.....................................................

• Té 8 potes, és ovípar i de vegades tenen pinces:............................................

• El seus  cossos  tenen cap, tòrax i abdomen.:..............................................................

• Escriu tots els órgans en que poden respirar els anfibis.:.................................

        .........................................................................................................................

• Escriu el nom de dos animals paràsits.:............................................................

• Dibuixa un insecte i senyala 3 parts  del seu cos.

       

 

QÜESTIONARIS UNITAT 5 MEDI.

1)      Per a qué servixen els aliments?

2)      Qué són els nutrients?

3)      Tipus de nutrients.

4)      Com es classifiquen els aliments? Anomena els 6 grups.

5)      Escriu un exemple de cada grup.

6)      Qué és una dieta? I una dieta equilibrada?

……………………………………………………………………………………………

1)      Funció de l’aparell digestiu.

2)      Escriu en la imatge les parts de l’aparell digestiu. (Adjunte la imatge darrere)

3)      Escriu el nom de les glàndules digestives i qué segrega cadascuna.

4)      Completa el text " Les fases de la digestió" amb aquestes paraules:

Intestí  gros            bol alimentari           pasta                intestí  prim                   faringe

• A la boca  les dents trituren els aliments i amb la saliva formen el ………………………………………...
• El bol alimentari passa per la ………………………………….. i d'allà a l'esòfag a través del qual arriba a l'estòmac.
• A l'estòmac els aliments es mesclen amb els sucs gàstrics i separen els nutrients que tenen. Els aliments s'han convertit en una …………………………..
• Esta pasta va a …………………………………………….. i es mescla amb la bilis del fetge i els sucs pancreàtics, ací els nutrients passen a la sang.
• Els aliments que no necessita el cos arriben a ……………………………………………. i s'expulsa per l'anus.

……………………………………………………………………………………………………………………………………………………

1)      Escriu les fases de la respiració.

2)      Qué passa amb el diafragma en cada fase?

3)      Qué dos gassos intervenen en la respiració?

4)      Escriu en la imatge les parts de l’aparell respiratori. (Adjunte la imatge darrere)

……………………………………………………………………………………………………………………………………………………

1)        Funció de l’aparell circulatori.

2)        Escriu els tres tipus de vassos sanguinis.

3)        Quin órgan fa circular la sang per tot el cos?

4)        Composició de la sang. Escriu el nom dels seus components a la imatge. (Adjunte la imatge darrere)

5)        Escriu les tres funcions de la sang.

Estos quatre questionaris s'han de fer a la llibreta de Medi, d'ací eixiran les 10 preguntes per a la prova del pròxim dia

4. L’APARELL CIRCULATORI.

La funció de l'aparell circulatori és portar la sang per tot el cos.

L'aparell circulatori està format per:

ELS VASOS SANGUINIS:

Són conductes per on circula la sang. Hi ha de tres tipus:

1. les artèries (de color vermell)
2. les venes (de color blau)
3. els capil·lars, que uneixen les venes i les artèries.

EL COR:

És l'òrgan principal de l'aparell circulatori. El cor batega i fa circular la sang per tot el cos.

Mirem el cor per fora:

Ara mirem el cor per dins:

                                                     

LA SANG:

La sang està contínuament en moviment, circula per l'interior dels vasos sanguinis impulsada pel cor i recorre tot el cos.

La seua funció és: portar l’oxigen a les cél.lules, traslladar nutrients i transportar substàncies de rebuig, p.ex. el diòxid de carboni.

Està composta pel plasma on sura:

-les plaquetes: tapona ferides.

-els glòbuls rojos: donen color.

-els glòbuls blancs:defensen el cos de microbis.

3.L'APARELL RESPIRATORI.
L'aparell respiratori serveix per respirar i intervé en la   digestió.
L'aparell respiratori està format per:

1. Fosses nassals:
Cavitats a
l’interior del nas.     
2. La boca   
3. Faringe
4. Laringe: inici de 
la tràquea. 
5. La tràquea i bronquis: la tràquea es divideix en dos tubs anomenats bronquis.
6. Els pulmons: órgans més importants de la respiració.
7. El diafragma: múscul que hi ha davall dels pulmons, que ens permet fer les dues fases de la respiració.






 



3.1 FASES DE LA RESPIRACIÓ
Inspiració:  L'aire carregat d'oxigen entra pel nas mentre el diafragma es contrau i arriba als pulmons que s'eixamplen.
 
Expiració: L'aire s'expulsa per la boca carregat de diòxid de carboni dels pulmons mentre el diafragma es relaxa i els pulmons s'encolleixen.

 

2. L'APARELL DIGESTIU

La seua funció és treure els nutrients dels aliments que necessita el nostre cos.

Està fomat per:

A. TUB DIGESTIU. Està format per:

1.Boca
2.Faringe
3.L'esòfag
4.L'estòmac
5.L'intestí prim
6.L'intestí gros


  B.GLÀNDULES DIGESTIVES.

1. Glàndules salivals segreguen saliva.
2. Glàndules gàstriques a l'estòmac.
3. El fetge segrega bilis.
4. El pàncrees segrega sucs pancreàtics.
5. Glàndules intestinals segreguen sucs intestinals.


2.1 FASES DE LA DIGESTIÓ.

• A la boca  les dents trituren els aliments i amb la saliva formen el bol alimentari.
• El bol alimentari passa per la faringe i d'allà a l'esòfag a través del qual arriba a l'estòmac.
• A l'estòmac els aliments es mesclen amb els sucs gàstrics i separen els nutrients que tenen. Els aliments s'han convertit en una pasta.
• Esta pasta va a l'intestí prim i es mescla amb la bilis del fetge i els sucs pancreàtics, ací els nutrients passen a la sang.
• Els alimnents que no necessita el cos arriben a l'intestí gros i s'expulsa per l'anus.

1.LA NUTRICIÓ

1.2 Qué és? Procés que realitza un ser viu des de que pren els aliments fins que els expulsa.

Els aliments servixen per donar-nos energia i proporcionar-nos nutrients, substàncies que ens ajuden a creixer i a fer les funcions vitals.

Hi ha 5 tipus de nutrients:

-proteïnes, hidrats de carboni, greixos, vitamines i minerals

Segons estos nutrients els aliments es classifiquen en 6 grups:

• Hortalisses i verdures
• Fruita
• Carn, peix, ous i llegums
• Llet i derivats
• Olis i mantegues
• Cereals i fécules

1.3 Qué és una dieta? Quantitat i tipus d'aliments que mengem.

Per a que siga saludable ha de tenir propordions adequades de tots els grups d'aliments.

1.4 Qué aparells participen?

Aparell digestiu, Aparell respiratori, Aparell circulatori i Aparell excretor.

......................................................................................................................................................................

QÜESTIONARI 1 (UNITAT 4) 25/XI/13

1. Quantes parts de la superfície terrestre són aigua?
2. De qué està composta l’aigua?
3. Qué és H2O?
4. En quins 3 estats podem trobar l’aigua?
5. Escriu un exemple d’evaporació.
6. Escriu un exemple de fusió.
7. Escriu un exemple de condensació.
8. Escriu un exemple de solidificació.
9. Explica amb les teues paraules el cicle de l’aigua.

QÜESTIONARI 2 (27/11/2013)

1. Qué és un riu?

2. Qué és el curs d’un riu?

3. Qué és el cabal?

4. Qué és la longitud?

5. Qué és el régim?

6. En quin curs desemboca el riu?

7. En quin curs naix el riu?

8. En quin curs podem trobar els meandros?

9. I els afluents?

10. Per qué en el curs mitja el cabal dels rius augmenta?

11. On deposita el riu els materials arrosegats en el curs alt?

12. Parts d’un riu.

                        QÜESTIONARI 3

1. Localitza en el mapa mut els rius més importants de la C.V.
2. Escriu 2 rius de cada província de la C.V. (D'Alacant només un)
3. Qué és un llac?
5. Escriu l'exemple de llac més conegut a la nostra comunitat.
6. Qué és una pressa?
7. Posa un exemple d'embassament.
8. Escriu el nom de la marjal més pròxima a Dénia.
9. En quin riu està l'embassament de Tous?
10. On és habitual que es transporte l'aigua de canals i sèquies?

  QÜESTIONARI 4

4.1 Qué són els mars?

4.2 I els oceans?

4.3 Qué és la marea? I cada quan té lloc?

4.4 Explica qué és la PLEAMAR.

4.5 Explica qué és la BAIXAMAR.

4.6 Qué és una ona?

4.7 I un corrent marí?

2. L'AIGUA QUE ENS ENVOLTA (19/XI/2013)

2.1 ELS RIUS

Són corrents d'aigua dolça que desemboquen a altres rius, llacs o mars.

2.1.1 Tots els rius tenen:

• Curs: recorregut que fa des del naixement fins a la desembocadura.
• Longitud: distáncia des del naixement fins a la desembocadura.
• Cabal: quantitat d'aigua que duu el riu.
• Règim: variació del cabal al llarg de les distintes estacións de l'any.

2.1.2 Parts d'un riu:

• Curs alt.: És on naix el riu. L'aigua va rapida i arrossega arena i pedres del llit.

• Curs mitja: El riu es fa més ample i avança amb més lentitud, de vegades forma revoltes anomenades meandres. Pot augmentar el cabal del riu perquè rep l'aigua d'altres rius, els afluents.

• Curs baix: Tram més pròxim a la desembocadura. El llit s'eixampla i el cabal és més abundant, ací el riu deposita els materials arrossegats pel camí.

2.1.3 Rius de la C.V. (Comunitat valenciana)

Per a esta avaluació aprendrem els següents rius de Nord a Sud:

Castelló: riu Millars i riu Palància
Valencia: Túria, Xúquer i Serpis que passa per Gandia
Alacant: riu Segura que també passa per Múrcia.

Practica els rius:

 Ara practica els rius de la C.V.:

2.2. Llacs, llacunes i embassaments.(20/XI/13)

Els llacs són grans acumulacions naturals d'aigua dolça.En València tenim l'Albufera.

Les llacunes són llacs menuts.
 


Les marjals són territoris coberts d'una capa d'aigua no molt profunda, on s'alimenten nombroses espècies animals, per això hem de protegir-les. En la Marina Alta tenim la marjal Pego-Oliva.

Les presses es construeixen en el riu, i són grans murs que fan que l'aigua s'estanque formant l'embassament.A la nostra comunitat el més conegut és l'embassament de Tous, al riu Xúquer.

Ací vos deixe un vídeo que ens recorda un dels fets de la nostra història recent més importants en relació a un embasament:

Les persones també construeixen canals i sèquies, que transporten l'aigua dels rius i embassaments fins als camps de conreu.

2.3 L'AIGUA SALADA.

Mars: grans extensions d'aigua salada que envolten els continents.
Oceans: extensions d'aigua més grans que els mars.

2.3.1 La marea.

La marea és la pujada i baixada el nivell del mar de forma periòdica.

Quan la marea es alta: Pleamar.
Quan la marea és baixa: Baixamar.

Ocurreixen tots els dies de l'any, cada sis hores.

2.3.2 Ones i corrents marins.

Ones: ondulacions del mar formades pel vent.
Corrents marins: corrents d'aigua dins del mar i oceans que semblen rius dins l'aigua.

UNITAT 4

1. L’AIGUA (18/XI/2013)

1.1 Característiques de l’aigua

• Substància imprescindible per a la vida, molt abundant en la natura.

• Tres quartes parts de la superficie terrestre estan ocupades per aigua.

• L’aigua està composta per hidrogen i oxígen. (H2O)

1.2  Estats de l’aigua

L’aigua podem trobar-la en tres estats:

·        Sòlid: en forma de neu i gel, en els pols i l’alta muntanya. (Es gela quan baixa de 0º)

·        Líquid: rius, llacs, mars, oceans i aigües subterrànies.

·        Gasós: l’aire de l’atmòsfera i vapor d’aigua.

1.3  Processos de canvi d’estat de l’aigua.

•         Evaporació: aigua líquida + calor......... vapor d'aigua (aigua bullint)

•         Fusió: aigua sólida + calor   ...................................... gel que es calfa i passa a  líquid.

•        Solidificació: aigua líquida + fred............................... aigua al congelador es forma gel.   
•        Condensació: vapor d’aigua + fred............................ vapor que puja a l’atmòsfera on fa més fredi passa a gotes.

1.4  El cicle de l’aigua.

El Sol calfa l’aigua de mar, rius, llacs i ésta s’evapora (de líquid a vapor d’aigua). Quan el vapor arriba molt alt es refreda i condensa, formant  petites gotes d’aigua que formen els núvols ( vapor d’aigua a líquid), quan els núvols arriben a zones mes altes i fredes les gotes s’agrupen i cauen en forma de pluja,  neu o granís quan la zona és més freda.

Una part de l'aigua filtra al subsòl formant aigües subterrànies i l 'altra part la recullen els rius i la tornen a la mar, i el cicle no para mai.

Comencem la unitat 4 de Medi que ens parla de L'AIGUA. Vos deixe un enllaç per practicar.

U3 DE MEDI QÜESTIONARIS PER ESTUDIAR

Qüestionari 1 (Fer en llibreta) 8/XI/13

1)      Anomena 3 elements físics del paisatge.

2)      Qué és el paisatge?

3)      Tipus de paisatge.

4)      El paisatge que resulta d’un procés que dura milions d’anys és el ………………

5)      El paisatge que ha estat transformat per les persones és el……………………….

Qüestionari 2 (Fer en llibreta) 11/XI/13

1)      Escriu el dos tipus de paisatge natural valencià.

2)      Qué és una comarca?

3)      On és més comú el paisatge muntanyenc?

4)      Fauna de comarques d’interior.

5)      Qué és una comarca litoral?

6)      Platges llargues, penyasegats, muntanyes que arriben fins la mar pertany al relleu de….

7)      Com és el clima de les comarques litorals?

8)      Fauna de comarques litorals.

9)      La flora que s’adapta al clima sec pertany a a les comarques de………………….

Qüestionari 3 (Fer en llibreta) 12/XI/13

1)      Escriu les 4 comarques que hem aprés.

2)      Ara les seues capitals.

3)      Qué es un mapa?

4)      Com estan fets els mapes de relleu?

5)      Qué indica el color dels mapes de relleu?

6)      Qué indica el color verd?

7)      I el groc?

8)      I el marró?

9)      En un mapa de relleu també s’indica…………………….

Qüestionari 4 (Fer en llibreta) 13/XI/13

1. Anomena els tres tipus de vies de comunicació.
2. Escriu quatre tipus de vies terrestres.
3. Per què el transport de mercaderies és més utilitzat en les vies marítimes?
4. Quin mitjà de transport és el més utilitzat en les vies aèries?
5. Qué tipus de via té dos o més carrils en cada sentit?

(D’estos qüestionaris eixiran les preguntes per la prova de Medi de la unitat 3, en classe anirem treballant-los, en el cas d’algun alumne que neccessite més reforç  a casa, ací disposeu d’aquest recurs, podeu formular les preguntes oralment.  A estudiar i molta SORT!) 


.................................................................


4.VIES DE COMUNICACIÓ (6/XI/13)

Les vies de comunicació poden ser:

• terrestres 

   Tenim distintes vies: 
     
  -carreteres: poden ser locals, comarcals o nacionals.
  -autovies i autopistes: amb dos o més carrils en cada sentit.
  -ferrocarril:transporta viatgers i mercaderies.

• marítimes

Són les que van per mar i oceans, tenim distints mitjans de transport com:

-vaixells de viatgers: creuers

  
-vaixells de mercaderies: més utilitzat que el de viatgers perque és més econòmic.

• aèries

 El mitjà de transport més utilitzat és l'avió.Ràpid i sobretot  s'usa per transportar viatgers.


 3.MAPA DEL RELLEU (5/XI/13)


3.1 Un mapa és la representació d'un territori sobre una superfície plana.

3.2 Els mapes dels relleus estan fets a escala, ésta ens indica quantes vegades és més gran la realitat. Per ex.:

1cm:60km 

Un centímetre del mapa correspon a 60km en la realitat.

3.3 Els mapes de relleu utilitzen color per indicar l'altitud del terreny.

• el verd indica les zones més baixes.

• els grocs les zones intermèdies.

• el marrons les zones més elevades.

També indiquen el nom de rius, llacs, serres, planes....
                                               ............................................


  Vos deixe estos mapes interactius per repassar la contrasenya i les 3 comarques que ens entren en la unitat 3 de medi.

 MAPES INTERACTIUS
Províncies d'Espanya  (1)  (2)   Puzzle
Comunitats Autònomes  (1)  (2)  (3)  (4)    Puzzle
Comarques de la Comunitat Valenciana  (1)  (2)   Puzzle fácil    Puzzle


 UNITAT 3 : EL PAISATGE.(30/X/13)
 

2. EL PAISATGE  NATURAL VALENCIÀ

            El paisatge valencià és molt variat però n’hi ha dos tipus de paisatge més característics:

2.1 PAISATGE DE LES COMARQUES D’INTERIOR.

Comarca: conjunt de municipis que formen un territori i tenen unes característiques semblants.

La major part de les comarques d’interior tenen un paisatge muntanyenc.

• En el relleu de muntanya podem veure cims i valls.

• El clima es caracteritza per hiverns més freds amb pluges més abundants, també nevades.

• La flora: destaquen boscos de pins, matolls i carrasques.

• La fauna: tenim conills, cabres salvatges, porcs senglars, raboses, àguiles…

2.2 PAISATGE DE LES COMARQUES LITORALS.(4/XI/2013)

Comarca litoral: comarca banyada per la mar Mediterrània.

La nostra comarca és la MARINA ALTA, i Dénia és la capital de la  comarca.

 

• En el relleu de les comarques litorals hi trobem planes separades per muntanyes que arriben fins a la mar, com el Montgó.

Platges llargues i planes al Nord i trams rocosos amb penya-segats al sud, com el cap de San Antoni a Xàbia.

• El clima és temperat,  rep la influència de la mar amb temperatures suaus.

• La flora és escassa a prop de la mar, amb arbustos i  herbes
  adaptades al clima sec. Exemples: fenoll marí, llentiscle o l'estepa, d'arbres el pi i garrofer.

• La fauna, trobem gavines i corbs de mar, xoriguers o sargantanes.  

A continuació teniu un mapa de les comarques valencianes i les seues capitals. Enguany només hem d'aprendre aquelles que estàn més pròximes en el mapa.(5/XI/13)

Al nord: La Safor, capital Gandia
Al sud: Marina Baixa, capital La Vila Joiosa
A l'oest: El Comtat, capital Concentaina
 ...................................................................................................................................................

UNITAT 3 : EL PAISATGE.(28/X/2013)

1.    ELEMENTS FÍSICS DEL PAISATGE.

El PAISATGE és l’extensió de terreny que podem veure les persones des d’un lloc determinat.

Els ELEMENTS FÍSICS del paisatge són:

·       Formes de relleu i el sòl.

·       Flora (vegetació que el cobreix) i fauna ( animals que l’habiten.

·       L’aigua que apareix en forma de rius, llacs o mars.

·       El clima un dels factors que determina la flora i fauna que l’habiten.

2.    TIPUS DE PAISATGE

· Paisatge natural: resultat d’un procés que ha durat milions d’anys. L’aigua de pluges, rius, vent, canvis de temperatura han anat modificant el relleu fins deixar-lo com el veiem ara, i esta transformació encara continua.

· Paisatge modificat: paisatge que ha estat transformat per les persones, el lloc on han construït elements nous com ciutats, carreteres, …etc.